RECONCILIAR-NOS AMB LA VULNERABILITAT…

I és que hi ha dies en què ens sentim més vulnerables, dies en què nostra energia està més off i sembla que tot costa més… i alhora tot contínua.
Quan som mares, pares, moltes vegades ens esforcem perquè els nostres fills o filles no es donen quanta, ens esforcem a fer tot el possible perquè no ens vegen vulnerables i fins i tot entrem en una hiperproductivitat que ens deixa esgotades física i mentalment…
La sensació de vulnerabilitat és alguna cosa que totes les persones sentim alguna vegada, quan la visibilitzem per a les nostres filles o fills, quan els demanem aqueixa vesprada més en calma, aqueix silenci que necessitem o ens veuen com més recollidetes en la butaca, lluny de donar-los un mal exemple, estem permetent, amb el nostre exemple, que aprenguen a donar-se permís per a identificar el que els passa, atendre’s, saber demanar, en definitiva per a cuidar-se. Jo aquesta vesprada em recull en el sofà!