“SUPERVIVÈNCIA” EMOCIONAL EN TEMPS DE CONFINAMENT

 — el Drac

SUPERVIVÈNCIA” EMOCIONAL EN TEMPS DE CONFINAMENT

I és que quan ja estem a casa i tenim coberta la nostra salut física o almenys estem fent tot el possible per protegir-nos, és el moment d’atendre la nostra supervivència emocional tan relacionada amb la nostra salut i la de la nostra família…

TU  ETS IMPORTANT: T’HO MEREIXES

Ens hem omplit d’autoexigències … ser mestres de les nostres filles i fills, aprendre a teletreballar, sentir que les nostres filles i fills fan una cosa profitosa, que la nostra alumna o alumne aprén, fer horaris, combinar teletreball amb criança, fer activitats i atendre els menuts en les seues demandes… i damunt mantindre la calma i el talant!!

M’abellia compartir amb vosaltres alguna reflexió i alguna recomanació de com afrontar aquesta situació i mantindré-nos el més tranquil·les i segures possibles emocionalment .

 

                                    TÚ ETS EL MILLOR REFERENT
Per a poder atendre emocionalment els nostres fills i filles és fonamental que nosaltres siguem un referent de confiança, algú que manté i conté just quan no el poden fer ells i elles… i pensàreu, clar… i això com es fa? Jo diria que atenent-nos en primer lloc a nosaltres, les persones adultes, que estem al capdavant de les famílies.

 

ALGUNES QÜESTIONS PRÀCTIQUES

Temps per a tots:
El que no té espai i temps no existeix…
Se t’ha ocorregut que tú també necessites temps?
Estar disponibles per als demés les 24h és esgotador i ens pot fer arribar a situacions on mantindre la calma resulta complicadíssim.
Un horari on quede reflectit el meu temps lliure
Us propose fer un horari ( vaja, direu, això és el que proposa tothom… i així és, encara que la meua proposta és una cosa diferent…) només marcaràs els temps comuns i temps lliures, per a xiquets, per a adults, en família… això anirà en funció de l’edat de vostres personetes…

Aquest horari anticiparà com es va desenvolupar el dia, quan estarem amb ell o ella i quan tindran temps on hauran d’entretindre’s per si mateixos. 

No totes les persones som o necessitem la mateixa organització, per això ací només he volgut reflectir el bàsic, realitza després el teu l’horari en funció de la teua necessitat personal i familiar, no et compares, cadascun necessitem una estructura… encara que tots la necessitem…

 

Acordeu respecte i bon rotllo
Això és clar i segur que ho heu comentat, moltes vegades ho comentem en el moment en què es trenca la calma, en què discuteixen entre germans o quan el nostre fill o filla està que es puja per les parets, segurament hi ha algun assumpte que li sobre passa….
El meu suggeriment és: feu-ho explícit, feu-ho totes juntes i en un moment on estiguem receptives, la reflexió seria una cosa així… “seran molts dies… com es volem relacionar? Recordar-ho tots els dies, si es trenca el moment,(que ocorrerà) pregunteu com podeu ajudar-li, acolliu, contingueu, limiteu si ho considereu i si és oportú recordeu que tots heu acordat col·laborar…

 

Ens veiem bé
Vestir-nos, endreçar-nos, moure el nostre cos, meditar, fer mindfullnes, menjar bé, gaudir d’un entreteniment, doneu-vos un capritx… poseu activitats en la vostra vida que us facen sentir bé, i recordeu que sense eixir de casa ens movem molt poc i el nostre cos necessita sentir-se bé perquè la nostra ment se sentixca bé…

 

LA CULPA ÉS UN LLAST
I és que sempre que compartim la famílies apareix aquesta paraula, molt relacionada amb l’exigència…
“fem el millor que podem a cada moment, amb el que tenim i sabem” tinguem cura amb les lectures que fem a bou passat… només fan que alimentar la nostra culpa o matxucar-nos sobre alguna cosa que ja ha passat.
Confieu en vosaltres, repareu, i feu des del que hi ha ací i ara.
Sou bons pares i mares.

 

L’APRENENTATGE ESTÀ EN TOT
I per a quan la pressió  de l’educació i l’aprentatge dels nostres fills i filles  ens envaeix us envie aquesta reflexió.
Les nostres personetes aprendran de tot en aquest temps… aprendran tant…, el teu fill, la teua filla, aprendrà del papà que teletreballa i no el pot atendre, aprendran que el seu ara no és el teu ara…aprendràn de la mami que és metgessa i fa dies que no veu, però escolta aplaudiments que li fan sentir que està fent una cosa molt gran, de la mamà policia que arriba derrotada després d’un torn interminable en el qual ha hagut d’estar més ferma que mai… la teua filla, el teu fill, aprendrà d’aqueix papà que li han fet un ERTE i ha de quedar-se a casa, quan feia temps que no ho feia…, a veure al seu pare o la seua mare que treballen en un supermercat, com els herois que ens donen menjar…. la teua filla o el teu fill va aprendre aquells moments en què t’equivoques i t’adones i rectifiques… aprendrà que igual és més divertit estar de complicitat amb el seu germà, o igual aprén que cal posar-li límits… perquè es necessiten mútuament… el teu fill, la teua filla aprendran de les telefonades als iaios en les que t’emociones, dels telediaris que ara veuen més que mai, d’estar amb ells mateixos durant tant de temps, dels moments en què se senten atabalats i si o si cal aguantar-se… de ser resolutiu amb el que hi ha, del nostre propòsit del dia, de la nostra superació, dels nostres aplaudiments, dels nostres riures, dels nostres balls, de la nostra música, d’esperar , de quan no som tan productius i la vida va mes lenta…

I per a acomiadar-me m’agradaria compartir aquesta cita:

“ Accepta. No és resignació, res et fa perdre més energia que resistir i barallar contra una situació que no pots canviar”Dalai Lama.

Rebeu una càlida abraçada en la distància.
Estem juntes en això. MªJosé Burgos.

Relacionats
Contacta'ns!

Pots escriure'ns un missatge i et contestarem tan prompte com siga possible.

No pots llegir-lo? Canvia el text.

Escriu el que busques i polsa enter